El món de Joan P. Fàbregas

El futur de l’economia catalana es troba, segons Fàbregas, en la possibilitat real d’una Catalunya independent, agermanada amb tots els pobles d’Ibèria i del món, deslliurada de l’opressió econòmica de l’Estat espanyol (que és un residu de l’antic Imperi Hispànic)

01/06/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

Els papers publicats als anys 1930 per l’empresari Joan P. Fàbregas (Sant Martí de Provençals, 1893-Londres, 1966), conseller d’Economia del govern de la Generalitat de Catalunya al 1936 (durant, només, 80 dies), són molt suggestius. D’entrada, pot sorprendre la seva diversitat. D’una banda, hi ha rapports o informes sobre la situació econòmica (i l’interès que puguin tenir com a mercat, o com a model, per a l’economia catalana), de diverses àrees no especialment conegudes entre nosaltres: Irlanda, el Pròxim Orient, els països bàltics. D’altra banda, Fàbregas és autor d’un manual d’economia, fruit d’un curs d’extensió universitària a l’Institut de Ciències Econòmiques de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que titularà Assaig d’economia política (Barcelona, Atenes A.G., 3 vols., 1932-34), i d’una llarga reflexió de 165 pàgines sobre la crisi econòmica mundial iniciada el 1929. Finalment, Fàbregas és autor d’un text sobre una qüestió aleshores –i ara- important amb un títol inequívoc: Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent (Barcelona, Atenes A.G., 1932).

Aquests papers són escrits per algú que reuneix una triple condició. Primer, és un petit –i no tan petit- actiu empresari, fill de taverner de Sant Martí de Provençals, que, després de la Setmana Tràgica de 1909, emigra primer a Argentina, on treballaria com a forner, i, després, a Estats Units, on comença a “una granja del Far West”. En tornar, després de passar per Banca Marsans, posa en marxa CCI. El Centre Internacional d’Intercanvi era una empresa d’estudi de mercats exteriors i de suport a les exportacions, amb una “gran i espectacular oficina instal·lada al n.12 del carrer Fontanella de Barcelona” (segons Manuel Ibáñez i Escofet, el futur gran director de diaris, que hi havia treballat). Segon, és un professor d’economia, amb el manual d’Alfred Marshall com a referència, en uns anys, els 1930, on l’economia comença tot just a ensenyar-se i, encara, de forma dispersa i fragmentada. Tercer, és un polític: seria a les llistes d’ERC a les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931, entraria a formar part del Consell d’Economia de Catalunya l’agost de 1936, i esdevindria titular de la Conselleria d’Economia el mes següent, en el moment en què la Confederació Nacional del Treball, sindicat i partit alhora, entra al govern de Catalunya.

LLEGIR MÉS A:   http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/650444-el-mon-de-joan-p-fabregas.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s