Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent

Segons Fàbregas, des del punt de vista econòmic, la independència de Catalunya és molt necessària i perfectament possible… Una raó és la manca d’inversions públiques a Catalunya, a desgrat de la forta càrrega impositiva que suporta. L’11% de la població paga el 20% dels impostos i rep, només, el 6% de les inversions públiques de l’Estat. Els catalans paguen 123 pessetes per habitant/any, els ciutadans de la resta de l’estat, 60 pessetes

08/06/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

Abans de ser-ne, els consellers d’Economia de la Generalitat dels anys 1930, ja havien fet –tal com ha succeït, per cert, després de 1980- llargues estades a l’estranger. Manuel Serra i Moret, a Argentina, Estats Units i Anglaterra. Joan Comorera, a Buenos Aires. Dídac A. Santillan, a Argentina-Uruguai, Hamburg i Berlín. Joan P. Fàbregas explicà que havia après molt “en el transcurs dels meus viatges per la majoria dels mercats de consum del món”. D’aquests viatges, en trauria lliçons.

La primera. El 15 de març de 1932, Fàbregas, com a director de l’Institut de Ciències Econòmiques, pronuncià una conferència al local a Barcelona d’Estat Català, que publicà com: Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent (Barcelona, Atenes A.G., 1932). Al 1937, a la contraportada d’un altre llibre seu titulat Vuitanta dies en el govern de la Generalitat, anunciava la propera aparició d’una nova versió, molt més llarga, de 200 pàgines, se suposa que adaptada a la nova situació de 1937, de Les possibilitats…

El text de 1932 té un gran interès car és escrit per un coneixedor pràctic, a ull nu, de moltes de les cares de l’economia mundial, que, al mateix temps, és capaç de llegir estadístiques i de presentar-les pedagògicament.

Segons Fàbregas, des del punt de vista econòmic, la independència de Catalunya és molt necessària i perfectament possible. És necessària per diverses raons. La primera, per la “imposició absurda i perjudicial … de consumir el blat del planell de l’Espanya central … a un cost elevat”. Comprar obligatòriament blat a Castella és molt car. Una Catalunya independent el podria comprar a àrees que Fàbregas coneixia: els Balcans, Argentina o Canadà. La segona raó és la manca d’inversions públiques a Catalunya, a desgrat de la forta càrrega impositiva que suporta. L’11% de la població paga el 20% dels impostos i rep, només, el 6% de les inversions públiques de l’Estat. Els catalans paguen 123 pessetes per habitant/any, els ciutadans de la resta de l’estat, 60 pessetes. El resultat és visible tant en les infraestructures com en els centres educatius i científics. Les grans vies de comunicació, mal projectades, i “l’aberració del sistema ferroviari”. Alhora, manquen a Catalunya “totes aquelles institucions culturals i científiques que li caldrien, mentre, amb els seus cabals, aquelles institucions són creades a Madrid”.

LLEGIR MÉS A:   http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/652552.html

Joan P. Fàbregas en un parlament l’any 1932.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s