El corredor mediterrani (1932)

Segons Perpinyà, aquestes dues economies (la barcelonina i la valenciano-catalana) que configuren el bloc, formen un conjunt integrat, si cap de les dues és predominant

09/10/10 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

Als anys trenta, els savis alemanys (o els savis formats a Alemanya, com Romà Perpinyà Grau) descobriren el corredor mediterrani. Aquest corredor seria redescobert a la dècada de 1960, trenta anys més tard, pel Banc Mundial (i per M.Costa-Pau), i, unes dècades després, per la Unió Europea, FERRMED, algunes administracions i algunes cambres de comerç.

Romà Perpinyà Grau (Reus, 1902-1991), format a Frankfurt i Kiel, va descobrir el 1932, partint d’una anàlisi acurada de les xifres del comerç exterior, el bloc català-valencià. Geogràficament, era “la franja mediterrània de l’antiga Confederació catalano-valenciano-aragonesa”. Avui en diem Corredor Mediterrani; Arc, o Eix, Mediterrani. Amb el 18,5% de la població de l’Estat espanyol, generava més del 50% del seu comerç exterior. És a dir, “avui (1932) el benestar de la població espanyola es troba a la perifèria, i d’aquesta perifèria, la que reuneix més avantatges és la franja mediterrània del País Valencià-Català”. Aquesta franja demana “dues classes de col·laboracions: per terra i per mar”. Per terra, “que sigui aviat una realitat la via d’ample internacional, des de les regions riques valencianes fins a la mateixa frontera catalana dels Pirineus”. Per mar, “cal considerar la costa valenciano-catalana no com un mar, sinó com un riu”, i fer-ne “una de les regions més pròsperes d’Europa”.

Perpinyà descobrí que el bloc era format per dos grups, molt diferents i molt complementaris. Un, el grup Barcelona i el seu hinterland. Basat en el port de Barcelona, era molt transformador: importava cotó, aliments, carbó, petroli, fusta, cuir. Exportava teixits, taps, paper, sabates, màquines. El mercat interior català, i el valencià, és molt important per a aquesta regió, però el mercat espanyol “no permet fer treballar tota la indústria catalana a ple rendiment”. L’altre era el grup València-Tarragona-Lleida-Girona, basat en el port de València, i en els ports de Tarragona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Produïa fruita fresca, fruita seca, vi, oli, taps de suro, patates, hortalisses, arròs, mobles, ciment i ceràmica, maquinària agrícola, adobs. Exportava molt, fora de l’Estat espanyol. A Europa, i al món.

LLEGIR MÉS A:    http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/313911-el-corredor-mediterrani-1932.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s