La ‘casa d’escaleta’

FONT:    L’ECONÒMIC

Jaume Rosell va descobrir, fa uns anys, l’aparició, a la Barcelona de 1780 –la que encara era una ciutat encerclada per muralles i vigilada per dues grans fortaleses militars–, d’un nou model de casa urbana, adaptat a la nova realitat de la gran indústria capitalista. Va ser el model de casa de veïns que, més tard, va ser el tipus dominant als eixamples i que al segle XX ha tingut una difusió extraordinària. Rosell n’ha dit “casa d’escaleta”.

06/10/12 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

La casa urbana dels temps de la petita producció industrial medieval era una casa en què es fonien totes les activitats. Era el lloc del taller, per produir, de l’escola d’aprenentatge, l’espai comercial, i el lloc per viure, amb llits, cuina, cisterna, rebost, galliner, i de vegades un hort minúscul, pati, pou per a l’abastiment d’aigua, pou negre, planta baixa i un pis, o dos; una família, en el sentit ampli, aprenents, potser criats; amb una sola porta d’entrada. Se n’ha dit casa artesana o casa menestral.

Jaume Rosell fa uns anys va descobrir l’aparició, a la Barcelona del 1780 –la que encara era una ciutat encerclada per muralles i vigilada per dues grans fortaleses militars (el castell de Montjuïc i la Ciutadella)–, d’un nou model de casa urbana adaptada a la nova realitat de la gran indústria capitalista. Va ser el model de casa de veïns que, més tard, va ser el tipus dominant als eixamples i que al segle XX ha tingut una difusió extraordinària. Rosell n’ha dit “casa d’escaleta”.

Sintetitzant la seva aportació, Ramon Graus explica aquest nou model a partir de 4 punts. Primer, l’escala, o escaleta, construïda amb successives voltes de maó de pla, permet l’accés independent a les diverses cases, que són molt més petites, car són, només, per viure-hi: es treballa, s’aprèn, i es ven, fora de casa. Segon, són cases no amb teulada sinó amb un terrat que, així i tot, expulsa l’aigua de la pluja. El terrat –accessible, també, gràcies a l’escaleta- tindrà diverses funcions, individuals (estendre-hi la roba) o comunitàries (festes). Tercer, l’invent del sostremort, o sostre estanc, és un bon aïllant, i barat. Quart, les parets, els paviments i les voltes de l’escala es formen amb unes peces noves: el totxo, el maó, les rajoles, més lleugeres, més econòmiques i tan sòlides com la pedra. Les bòbiles comencen a ser unes fàbriques importants.

LLEGIR MÉS A:    http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/581854-la-casa-descaleta.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s