El 1914, Xavier Calderó va publicar, a l’editorial L’Avenç, un petit llibre titulat ‘Cases i hotels per a obrers, empleats i estudiants’. Hi proposava la creació d’una caixa cooperativa destinada a “construir (i gestionar) els primers hotels d’empleats i dependents…”
PUBLICAT A: L’ECONÒMIC 11/12/10 02:00
AUTOR: Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca
La ideació d’hotels i d’entorns acollidors i funcionals produint coses ben diverses (espais, menges, sensacions) ha estat –i és- una feina ben difícil. Amb èxits i fracassos, com succeeix en totes les activitats empresarials.
En molts casos, els hotelers catalans dels inicis del segle XX han anat formant-se en circumstàncies familiars singulars. Xiquet Sabater, fundador de l’hotel Aiguablava de Begur i nascut a Yokohama, provenia del món surotaper. Francesc Armengol, promotor de l’hotel Terramar, de la urbanització Terramar, i de l’Autòdrom de Sitges, era un industrial llaner terrassenc. El doctor Salvador Andreu, promotor de la Societat d’Urbanització El Tibidabo i de l’hotel de La Rotonda, era un industrial farmacèutic. Els Ensesa, creadors de l’hostal de La Gavina de s’Agaró, eren industrials (primer, farina; després, maquinària per a la indústria alimentària; més tard, els Químics de Girona).
A partir del 1900, els empresaris hotelers catalans, a més d’hotels urbans situats al centre de les ciutats, com ara l’hotel Colon o l’hotel Terminus de Barcelona, el Gran Hotel París de Reus o l’hotel Sant Roc de Solsona, comencen a inventar hotels localitzats en nous entorns. Només cal pensar en: a. les noves ciutats jardí, b. els refugis d’alta muntanya, c. els establiments hotelers prop de cales i platges, d. el projecte de “cases i hotels’ de 1914.
a. Les primeres ciutats jardí es localitzaran als vessants de la serra de Collserola, al Vallès-Montseny, i a la macroàrea dels Pirineus. Però aviat s’acostaran a la línia de la Mediterrània.
LLEGIR MÉS A: http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/343435-hotelers-innovadors.html