Projectes del nacionalisme democràtic del 1936

Abans del 1936, Deulofeu (que, recordem-ho, era farmacèutic i químic i va ser alcalde de Figueres) ja havia començat a descobrir l’origen català de l’arquitectura romànica europea, i, per tant, els estretíssims lligams entre la societat catalana i les societats europees: els lligams que seran el lema central de la Manifestació de l’Onze de Setembre del 2012. D’altra banda, Sieberer explica que “els catalans no són menys que altres nacions europees independents i pròsperes, com per exemple Holanda”, i que “hi ha menys danesos que catalans i no obstant això, el seu país i la seva llengua són respectats”.

09/02/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

La idea del nacionalisme democràtic és una idea forta de l’estudiós austríac Anton Sieberer, l’home que Jaume Vicens Vives va definir com el millor analista del regionalisme/nacionalisme català. Els successius títols del seu llibre, però, van ser: Katalonien gegen Kastilien (Viena, 1936), Spanien gegen Spanien (Viena, 1936), Espagne contre Espagne (Ginebra, 1937) i España frente a Catalunya (Mèxic, 1944). La idea de contraposició o d’enfrontament era ben present. El que era sorprenent, però, segons Sieberer, va ser: “el creixement ràpid de la població catalana… Del 1910 al 1935 ha augmentat un 44%, ha passat de 2.085.000 a 3.000.000. Fins i tot comparat amb el creixement ràpid de la població europea del segle XIX, aquest augment és completament extraordinari.” I pregunta: “¿no dóna a Catalunya el dret de mirar el futur amb optimisme?”

Sieberer va titular un dels últims capítols del seu llibre així: “Els catalans fan projectes de futur.” Aquests projectes del nacionalisme democràtic català no es van basar, en cap cas, en l’enfrontament bèl·lic ni, és clar, en l’expansió colonialista sinó en els acords de col·laboració o d’associació amb altres pobles. Sieberer va presentar quatre projectes: primer, “el somni ibèric”; segon, “les relacions estretes entre Catalunya i el Sud de França”; tercer, l’occitanisme/europeisme que proposa Alexandre Deulofeu; quart, “la Greater Catalonia”.

El somni ibèric va significar la desaparició de l’Estat espanyol i de l’estat portuguès i la creació, a la península Ibèrica, d’un super-estat amb mercat comú, moneda única, etc. És un somni que no ha avançat, car dins les institucions europees, els estats espanyol i portuguès continuen ignorant-se mútuament. Si Espanya mira Portugal també ha de mirar Catalunya. I sembla que les elits de Portugal continuen pendents d’Anglaterra.

LLEGIR MÉS A:    http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/617957-projectes-del-nacionalisme-democratic-del-1936.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s