Desmilitarització de l’economia (i 2)

FONT:    L’ECONÒMIC

A partir de 1714 la producció i l’exportació de productes s’accelera. Les indianes, els draps, les barretines (i les bases de la fabricació de colorants); les pells adobades, els cuirs; aliments i begudes: farina, oli, arròs, fruita seca, panses, vins, destil·lats…

02/04/11 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

Mentre creix, entre 1500 i 1800, la militarització de l’economia catalana, les altres indústries, els obradors i les fàbriques no militars i el gran comerç (i el petit) van fent el seu camí. Els molins fariners, els trulls i les premses de raïm, les fargues, les ferreries i les adoberies, els molins de paper i les impremtes, els forns i les bòbiles, les farmàcies i botigues d’herbes i plantes medicinals, les filadores i els telers. A poc a poc va avançant un poc freqüent procés d’industrialització amb, alhora, desmilitarització de l’economia.

El precedent més important d’aquesta línia paral·lela de desmilitarització és el programa civil del rei Alfons el Magnànim, cap visible de la conquesta militar catalana de Nàpols. A partir de 1443, el disseny de la política econòmica de la Corona ha estat sintetitzat així: “All interno di questa vasta area dell’Europa mediterranea, Alfonso cercó di realizzare un disegno di integrazzione economica, proteggiendo l’industria tessile catalana e aragonese dalla concorrenza straniera e riservando ai territori italiani il ruolo de grandi produttori di derrate agricole”(S. Caro et al.). Des de Nàpols, Alfons donaria una forta empenta a la renovació i racionalització de les estructures polítiques i administratives, “grazie sopratutto alle competenze professionali degli operatore mercantili e finanziari fiorentini e catalani”.

El diagnòstic que féu al 1600 el professor Pere Gil és prou significatiu, car Catalunya, a més d’exportar “ferro” (en bona part: armes), exporta vidre (“se’n carreguen caixes per a Castella, Índia/Amèrica, França, Itàlia i altres parts”), roba de llana i safrà (exportat fins a Flandes). L’economia catalana moderna, com la medieval, té una clara vocació exportadora. Jaume Damians o Narcís de Peralta, un xic més tard, hi inclouen, a més, un altre producte tèxtil: la seda; una altra manufactura: el cuir, i més produccions agroalimentàries: ametlles, avellanes, pinyons, peix salat, vi i oli.

LLEGIR MÉS A:   http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/391476-desmilitaritzacio-de-leconomia-i-2.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s