FONT: L’ECONÒMIC
A partir del 1794, les fàbriques catalanes van deixar de ser útils a la monarquia dels Borbons per diverses raons. Una és que estaven localitzades, en temps de guerres contínues amb França, massa a prop de la frontera. Des d’aleshores, les fàbriques d’armament serien a Astúries, el País Basc, Toledo i Sevilla
12/01/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca
Entre el 1714 i el 1794, les fàbriques d’armes situades al territori de l’antic Principat de Catalunya van produir 256.572 armes de foc i 58.179 armes blanques, sempre segons els estudis de Ricard Martí, que pensa que les xifres reals eren molt més grans (unes 400.000 de foc i 100.000 de blanques). Es tracta d’una quantitat fabulosa que situa Catalunya entre els primers productors d’armes de l’Europa moderna i que fa que la indústria de l’armament sigui la quarta pota de l’arrencada moderna de l’economia catalana, juntament amb l’exportació dels teixits estampats de cotó coneguts com a indianes, els destil·lats de vi coneguts com a aiguardents i els fulls de paper que, a Amèrica, eren el papel catalán.
La monarquia borbònica, guanyadora en la guerra de Successió a la corona de les Espanyes, va adoptar, d’entrada, diversos i contundents paquets de mesures per controlar els súbdits de la corona de Catalunya-Aragó, que majoritàriament havien optat pel candidat austríac. Un d’aquests paquets va ser el desarmament de la població, ja que bona part de la població catalana disposava -per diversos conceptes- d’armes. La repetició de les prohibicions al llarg dels anys fa pensar en la seva escassa eficàcia, en la resistència dels catalans a ser desarmats.
LLEGIR MÉS A: http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/609295-1714-1794-armes-catalanes-per-als-borbons.html
Coses de l'Economia i l'Empresa 