Masos i masies, en evolució

FONT:    L’ECONÒMIC

Les masies, a més de centres productius i magatzems (amb cisterna, era, forn, premsa, celler, trull, estable, galliner, femer, golfes, pous de glaç), eren també habitatge de la família de masovers, que incloïa fàcilment tres generacions, i dels mossos i les dones que hi treballaven.

04/11/10 19:28 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

Els masos, i les masies que en són el nucli organitzador, són unes empreses familiars agroalimentàries molt eficients i, per tant, de llarga durada. Les terres de conreu, les vinyes, els prats, els boscos i els erms d’un mas podien sumar extensions molt diverses: de 15-20 hectàrees a 200-300 hectàrees. Els masos es van emplaçar al camp obert, o prop d’un bosc, amb accés a una mina o un corrent d’aigua canalitzada, o a pous. Relativament lluny dels centres urbans i no, és clar, a alta muntanya.

Els principals productes d’aquestes empreses multisectorials foren, inicialment, els cereals (i el pa), les olives (i l’oli), el raïm (i les panses i el vi), les hortalisses, els farratges, la carn (d’aviram, de be, de vaca, de porc), els embotits, la llet (i els formatges), la llenya (i el carbó vegetal). També, llanes, pells, fustes, algunes eines simples, fils, teixits, espardenyes.

Les masies, a més de centres productius i magatzems (amb cisterna, era, forn, premsa, celler, trull, estable, galliner, femer, golfes, pous de glaç), eren també habitatge de la família de masovers, que incloïa fàcilment tres generacions, i dels mossos i les dones que hi treballaven.

Tenim notícia de masos creats a partir de la revolució de l’any 1000, però la seva difusió, i el seu èxit, és conseqüència del marc polític i econòmic dissenyat a partir de 1485-86, és a dir a l’inici dels temps moderns. En aquells anys, el Compromís d’Amer (8 de novembre de 1485) i la sentència arbitral de Guadalupe (21 d’abril de 1486) signada pel rei Ferran II, dit el Catòlic, van posar fi, de forma positiva, a les dues guerres dels Remences, que havien enfrontat violentament, durant dècades, pagesos i senyors feudals. De la sentència, el 1498, se’n feu una edició impresa de 500 exemplars.

El nou marc va eliminar les formes de control personal dels senyors feudals (els dits mals usos) i obria el pas a la generalització dels contractes d’emfiteusi, i de la figura de l’hereu, o la pubilla. El propietari feudal rebria una quantitat anual i el pagès podia actuar lliurement com a empresari i transmetre el mas al fill, que en seria l’hereu. Aquesta situació de llibertat d’actuació era insòlita a l’Europa d’aquells temps, i, de fet, en molts països, com per exemple Rússia, el feudalisme dura fins al segle XIX. La figura de l’hereu, a Europa, existiria només en alguns països, que, si seguim els mapes d’E. Todd, acabaran tenint alguns trets comuns.

LLEGIR MÉS A:    http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/326317-masos-i-masies-en-evolucio.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s