
Bona part de les despeses pressupostades per l’administració pública s’esgoten en el mateix exercici econòmic. Són les anomenades despeses corrents, com el pagament de sous, interessos del deute o subvencions anuals. Altres partides tenen una projecció a llarg termini. Són les despeses de capital, com la inversió en un hospital o una nova escola.
Si analitzem el comportament de la despesa pública al llarg del temps s’observa una llei de tendència preocupant. En temps de vaques grasses el total de la despesa augmenta i la despesa corrent tendeix a augmentar més que la mitjana. En sentit contrari, en temps de vaques magres el total de la despesa pública es conté, però les inversions tendeixen a disminuir molt més que la despesa corrent. El resultat final és que hi ha una tendència imparable a l’augment de la despesa corrent, que és consum públic immediat, a costa de sacrificar la inversió a…
View original post 179 more words