Category Archives: Independència

Singulars 19-04-2013 – Ramón Cotarelo: S’ha acabat la “conllevancia”?

Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d’Educació a Distància (UNED), Ramón Cotarelo argumenta amb claredat que la transició espanyola va ser el resultat de la por. S’hi va arribar per la fusió de dues pors: la por de la dreta a perdre els seus privilegis i la por de l’esquerra a tornar a ser víctima de la repressió.
Segons ell, l’actual dreta nacionalista espanyola, en connivència amb l’Església catòlica, no representa Espanya. Representa menys de la meitat d’Espanya, però s’ha imposat sobre la resta.

Es declara nacionalista espanyol, però està a favor que els catalans decideixin lliurement si volen continuar a Espanya. El dret d’autodeterminació, diu, és la màxima manifestació de llibertat col·lectiva en què la gent elegeix.

Anuncis

Singulars 09-01-2013 – Agustí Bordas: Raons per a l’estat propi

Aquest català amb passaport canadenc és llicenciat en Ciències Polítiques i té un alt càrrec a l’administració del Canadà. Ens diu que, tot i que el govern espanyol afirma que la “marca Espanya” és una marca de prestigi, la realitat és que en l’àmbit internacional l’estat espanyol ha esdevingut un sinònim de fragilitat, incompetència i precarietat.

Per Agustí Bordas, en aquests moments la imatge d’Espanya és la de l’incest corporatiu, del nepotisme, del tràfic d’influències.

Singulars 30-01-2013 – Jordi Molins: Testimoni d’una crisi anunciada

Físic i inversor institucional, Jordi Molins ha treballat per un gran Hedge Fund nord-americà a Londres i a diversos bancs europeus gestionant carteres d’inversions. Entre el 2010 i el 2011 va entrevistar-se amb les màximes autoritats dels sectors polític, econòmic i financer espanyol.

Ens explica perquè ja a finals de 2010 es podia saber amb dades comprovables que la majoria de grans immobiliaries i bona part dels bancs i caixes espanyols estaven en fallida tècnica.
Segons ell, el problema més important al qual s’enfronta l’economia catalana en els propers anys no és l’austeritat, sinó que és el procés de desapalancament bancari i les implicacions que això té sobre el finançament del teixit empresarial català.

Seguiu els vostres impostos

FONT:   ANC – Sectorial d’Economia

Economistes per la Independència hem desenvolupat una aplicació que ens permet veure com ens afecta a nivell personal l’actual relació fiscal entre l’Estat i la Generalitat. En aquesta aplicació calculem a partir de les dades que utilitzareu per a fer la vostra declaració de renda, quins impostos pagareu a l’Estat i a la Generalitat; per l’Impost sobre la Renda i per impostos indirectes (IVA i Impostos Especials) en el moment de consumir. L’Estat distribueix una part dels impostos que el model de finançament assigna a Catalunya i a altres comunitats autònomes, cosa que també quantifiquem.

Queden fora del càlcul l’Impost de Societats que paguen les empreses íntegrament a l’Estat i altres impostos com el de transmissions patrimonials que cobra íntegrament la Generalitat perquè grava operacions que es produeixen molt rarament. Els impostos que recapta l’Estat són gastats en tot el seu territori i una part torna a Catalunya, però en una proporció menor al pes de la nostra població i economia, incomplint lleis tan importants com l’Estatut d’Autonomia.

El resultat final és que un 43% dels impostos pagats per la ciutadania i les empreses de Catalunya no tornen a Catalunya. Aquests diners són el dèficit fiscal que està al voltant de 16.000 milions d’euros; dèficit que compromet greument la nostra economia, el nostre estat del benestar i el nostre futur. El dèficit fiscal representa el 8% del que produïm els catalans anualment.

logo_calculator1 Podeu veure com contribuïu
personalment en aquest dèficit
accedint a  l’aplicació.

El procés sobiranista manté l’atracció d’inversions a Catalunya

FONT:   ANC – Sectorial d’Economia

Els “Economistes per la Independència” volem aportar informació ja que les conjectures del Sr. Navarro ens semblen insuficientment contrastades.

logoMalgrat que els moments son molt difícils per l’economia mundial, l’espanyola i la nostra en particular, no és rigorós atribuir al procés sobiranista una por generalitzada d’inversió estrangera a Catalunya. En la jornada celebrada al Col·legi d’Economistes l’octubre passat, sobre ‘Escenaris econòmics a Catalunya en el marc d’un Estat propi’, portaveus empresarials van atribuir les dificultats d’aquesta inversió a la “mala qualitat de la democràcia espanyola”. En les mateixes jornades, representants empresarials van recordar que el procés hipotètic d’independència havia de ser curt per evitar escenaris d’incerteses i d’inestabilitat.

En canvi, veiem que és el govern espanyol qui ofereix inseguretat jurídica en molts casos, citem només com exemple l’estafa als petits inversors en renovables; Zapatero els animà a invertir amb unes primes a la producció elèctrica que permetien recuperar la inversió en un període raonable, i ara el PP les ha cancel·lat perjudicant als petits estalviadors.

També volem recordar el que responsables de la indústria química de Tarragona van dir fa més d’un any quan se’ls va preguntar si els preocupava una Catalunya independent i van respondre que el que els preocupava realment era la manca d’una xarxa de comunicacions i transport adequada a les necessitats.

És també evident el paper actiu del Govern espanyol en desviar inversions cap a Madrid tant pel que fa a empreses (recordem el cas Endesa /Gas Natural) com la manca de seus corporatives estatals a Catalunya. La capitalitat de Madrid allunya inversions de Catalunya. Quan el centre real de decisió política sigui Barcelona moltes empreses que ara opten per Madrid (capital actual) preferiran Barcelona (capital del nou estat) si volen operar a Catalunya,

Coincidim amb el que acaba d’assenyalar l’exconseller i excandidat del PSC a la Presidència de la Generalitat Sr. Joaquim Nadal quan afirma que: “Catalunya segueix liderant l’economia espanyola”, “continua exportant més que ningú i segueix representant el 20% del PIB” i “és probable que sigui Espanya sencera qui espanta els inversors”.

Lluny de les afirmacions del Sr. Navarro volem deixar aquí constància de que el govern del Regne Unit proposa invertir a Catalunya. Recomanem la lectura de l’article a la pàgina del govern britànic https://www.gov.uk/government/world-location-news/take-a-look-at-catalonia, on en ple procés sobiranista fa diferents consideracions sobre les inversions que Catalunya ha atret durant el darrer any i sobre les fortaleses de l’economia catalana.

Inversions a Catalunya en ple procés secessionista.

Els Economistes per la Independència hem fet un seguiment, no exhaustiu, de les inversions que diferents grups estan fent a Catalunya des del passat 11 de setembre i fem a continuació una ressenya parcial de les multinacionals que han invertit a Catalunya durant el darrer any: SANOFI (França), AZBIL (Japó), PURATOS (Bèlgica), IKEA (Suècia), SUNBORN Suècia), EVERIS (Espanya), JOSÉ MANUEL LARA (Catalunya), DE RIGO (Italia), DAHRA AGRICULTURE (Emirats àrabs), HOTELS HILTON (EUA), GRIMALDI (Itàlia), NISSAN (França), IBM (EUA), L’OREAL (França), BERTSCHI (Suïssa), NOVARTIS (Suïssa), BOOKING.COM (Països Baixos), BTG PACTUAL (Brasil), INVESINDUSTRIAL (Itàlia), PARTHNERS GROUP (Suïssa), CLARIANT (Suïssa), ETL MOTORS (Israel), MASHIOPACK (Itàlia), OMBRON (Japó), CefDex (Alemanya), NEXEO SOLUTIONS (EUA), NTT (Japó), FOX HEAD (EUA), CISCO SYSTEMS (EUA), L’ACADÈMIA EUROPEA (recerca, educació i innovació) que ha obert a Barcelona la segona subseu europea, DESIGUAL que ha traslladat la seva matriu d’Holanda i a més a més construeix una nova seu a Barcelona…

El Sr. Navarro ignora també que el 2011 Catalunya va ser la tercera regió més important d’Europa (després de les àrees metropolitanes de Londres i París) en termes d’atracció de nous projectes d’inversió estrangera directa, segons l’estudi d’Ernst & Young, European Investment Monitor.

Així doncs, no sembla que el procés d’independència estigui espantant els inversors, sinó ben al contrari veiem com aquests confien en les fortaleses de l’economia catalana per continuar desenvolupant la seva activitat enmig del procés de Catalunya cap a disposar d’un nou Estat.

Projectes del nacionalisme democràtic del 1936

Abans del 1936, Deulofeu (que, recordem-ho, era farmacèutic i químic i va ser alcalde de Figueres) ja havia començat a descobrir l’origen català de l’arquitectura romànica europea, i, per tant, els estretíssims lligams entre la societat catalana i les societats europees: els lligams que seran el lema central de la Manifestació de l’Onze de Setembre del 2012. D’altra banda, Sieberer explica que “els catalans no són menys que altres nacions europees independents i pròsperes, com per exemple Holanda”, i que “hi ha menys danesos que catalans i no obstant això, el seu país i la seva llengua són respectats”.

09/02/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

La idea del nacionalisme democràtic és una idea forta de l’estudiós austríac Anton Sieberer, l’home que Jaume Vicens Vives va definir com el millor analista del regionalisme/nacionalisme català. Els successius títols del seu llibre, però, van ser: Katalonien gegen Kastilien (Viena, 1936), Spanien gegen Spanien (Viena, 1936), Espagne contre Espagne (Ginebra, 1937) i España frente a Catalunya (Mèxic, 1944). La idea de contraposició o d’enfrontament era ben present. El que era sorprenent, però, segons Sieberer, va ser: “el creixement ràpid de la població catalana… Del 1910 al 1935 ha augmentat un 44%, ha passat de 2.085.000 a 3.000.000. Fins i tot comparat amb el creixement ràpid de la població europea del segle XIX, aquest augment és completament extraordinari.” I pregunta: “¿no dóna a Catalunya el dret de mirar el futur amb optimisme?”

Sieberer va titular un dels últims capítols del seu llibre així: “Els catalans fan projectes de futur.” Aquests projectes del nacionalisme democràtic català no es van basar, en cap cas, en l’enfrontament bèl·lic ni, és clar, en l’expansió colonialista sinó en els acords de col·laboració o d’associació amb altres pobles. Sieberer va presentar quatre projectes: primer, “el somni ibèric”; segon, “les relacions estretes entre Catalunya i el Sud de França”; tercer, l’occitanisme/europeisme que proposa Alexandre Deulofeu; quart, “la Greater Catalonia”.

El somni ibèric va significar la desaparició de l’Estat espanyol i de l’estat portuguès i la creació, a la península Ibèrica, d’un super-estat amb mercat comú, moneda única, etc. És un somni que no ha avançat, car dins les institucions europees, els estats espanyol i portuguès continuen ignorant-se mútuament. Si Espanya mira Portugal també ha de mirar Catalunya. I sembla que les elits de Portugal continuen pendents d’Anglaterra.

LLEGIR MÉS A:    http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/617957-projectes-del-nacionalisme-democratic-del-1936.html

Manipulacions que generen pors

FONT:   ANC – Sectorial d’Economia

Tots sabem que el procés encetat per Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la independència no serà fàcil. Descartada l’opció militar per espantar i coaccionar a la ciutadania catalana, malgrat alguns pronunciaments de militars nostàlgics, queda principalment l’amenaça econòmica.

Les amenaces més efectives són aquelles que es fan sobre els més febles que se saben sense recursos ni capacitat per a defensar-se i un dels col·lectius més indefensos és el dels pensionistes. Per aquest motiu un dels temes clau del debat sobre la independència de Catalunya és el futur de les pensions.

Un exemple el trobem en un article d’”El Mundo” que amb el títol “Canarias, Madrid y Baleares pagan el déficit de las pensiones del resto de CCAA” (enllaç a l’article complert).

La conclusió a la qual pretenen que arribem desprès de la lectura de l’article és que gràcies a madrilenys canaris i balears els catalans tindrem garantida la nostra pensió i que la independència és una opció del tot forassenyada. Res més lluny de la realitat perquè en l’article s’ha obviat el tema principal i s’han centrat en comparacions anecdòtiques entre comunitats autònomes. Ens han explicat uns arbres que no ens permetran veure el bosc.

I quin és el tema principal pel que fa a Catalunya?

Doncs que la situació de Catalunya és millor que la de la resta d’Espanya pel que fa al manteniment de les  pensions de jubilació.

Explicació:

Si analitzem totes les dades publicades per la seguretat social. (enllaços on descarregar les dades: ingressos i despeses) veurem que el saldo de la Seguretat Social de Catalunya i d’Espanya (sense Catalunya) ha seguit aquesta evolució des de l’any 2005

2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011
Espanya
(sense_Catalunya)
2.153,9 3.244,9 3.677,8 3.300,7 -1.160,0 -5.863,1 -9.321,1
Catalunya 1.755,9 2.054,2 2.188,1 2.058,4 971,9 -160,8 -1.096,0

Gràficament:

Liquidacio_pensions_SS
Dues observacions importants respecte d’aquestes dades:

  • El dèficit de la Seguretat Social a nivell espanyol és 8,5 vegades el dèficit català tot i comptar amb les aportacions de comunitats amb superàvit com Madrid.
  • Que la suma de saldos positius espanyols fins a l’any 2008 és 12.377 milions d’euros i la suma de saldos positius de Catalunya per al mateix període és 8056 milions d’euros. El superàvit acumulat espanyol 2005-2008 és només 1,53 vegades el superàvit català. Aquesta dada del dèficit és important perquè ens indica la capacitat de dotar al Fons de Reserva durant les èpoques de benestar econòmic per  a fer front a les pensions en èpoques de recessió.

Per a poder valorar correctament aquestes dades comparatives hem de tenir en compte que la població d’Espanya (sense Catalunya) és 5 vegades la població catalana. Una població 5 vegades superior té un dèficit 8,5 vegades superior en èpoques de recessió i genera només 1,53 vegades excedents en èpoques de prosperitat.

La pregunta que s’haurien de fer els pensionistes és …

Com ho farem per poder cobrar les pensions si continuem dins d’Espanya?

ANC – ‘És l’hora dels adéus’, conferència de Sala i Martín sobre les mentides contra la independència

ANC BADALONA PER LA INDEPENDÈNCIA

L’economista de Columbia respon en una conferència les mentides sobre les conseqüències perjudicials de la independència · Us n’oferim el vídeo

Xavier Sala i Martin, economista de la Universitat de Columbia (Nova York), ha fet aquestes últimes setmanes la conferència titulada ‘És l’hora dels adéus’ a diverses poblacions de Catalunya. Dimecres la va fer a Tarragona davant 500 assistents. La sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics no va pas encabir tothom, ans unes 400 persones van quedar-se fora. L’ajuntament no va voler cedir el Teatre Metropol adduint que no n’havien fet la reserva amb prou antelació. L’ANC i l’Òmnium del Tarragonès, organitzadors de la conferència, han criticat la negativa del govern municipal per no haver cedit el local, tot i haver fet la petició quinze dies per endavant i no haver-hi cap més activitat programada.

En aquesta conferència, Sala i Martín va desmuntar les mentides amb…

View original post 37 more words

La Viabilitat de la Independència

«Si un dia la Catalunya estricta fos independent, l’Estat català podria atendre els seus ciutadans amb el doble del que els atén l’Estat espanyol», raonava Joan Crexells

18/06/10 14:00 – Francesc Roca. PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB

Ens hem d’habituar a pensar en la possibilitat d’una independència. Hi ha molta gent que em dirà de seguida que, en això, hi ha pensat molt. Però, si volem ésser sincers amb nosaltres mateixos, hem de dir obertament que, en aquesta possibilitat, gairebé ningú no hi ha pensat seriosament.» Així començava, el febrer de 1923, una extraordinària sèrie de quatre articles de Joan Crexells, economista i assagista, al diari La Publicitat.

La sèrie era una resposta a una conferència de Francesc Cambó del gener de 1923 titulada L’endemà de festes. Cambó, assagista, polític i empresari, hi analitzava les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent. D’entrada, Crexells el felicitava: «El senyor Cambó ha estat l’únic que ha adduït seriosament una sèrie d’arguments econòmics que demostren, segons ell, el greu perill d’una independència tant per a Catalunya com per a Espanya.» Només una queixa: «Hom desitjaria que el senyor Cambó hagués tractat aquest problema tan fonamental amb la mateixa extensió que ha tractat el problema dels ferrocarrils o de l’ordenació bancària.» Segons Crexells, la relativa brevetat del tractament era deguda a l’«horror» que produïa la idea d’independència.

LLEGIR MÉS A:   http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/183479-la-viabilitat-de-la-independencia.html

L’ofec econòmic de Catalunya

FONT:   ANC – Sectorial d’Economia

La situació financera de la Generalitat i les inversions de l’Estat a Catalunya sempre han sigut precàries, fins i tot durant les èpoques en què l’Estat va fer les inversions de la Barcelona olímpica el dèficit fiscal va estar per sobre de les dades normals en el món occidental.

La situació, malgrat ser desesperada des de sempre, ha empitjorat en els últims anys i ja és evident per a tothom que això és una política deliberada per a doblegar la voluntat dels catalans. Hem preparat una sèrie de presentacions (disponibles per a descarregar-les) que expliquen els conceptes principals relacionats amb aquest escenari:

  • L’ofec econòmic de la Generalitat. Coincidint amb el començament de la crisi econòmica i els canvis de govern a la Generalitat primer i a la Moncloa després, les actuacions de l’estat per a reduir els recursos financers de la Generalitat s’han multiplicat. En una primera etapa es va materialitzar en l’impagament del Fons de Competitivitat però amb el temps s’han anat afegint altres actuacions. En aquesta presentació sobre “L’ofec econòmic” expliquem detalladament aquest assetjament econòmic que estem patint.
  • El dèficit fiscal. En la que ens explica aquest fenomen que patim  d’antuvi, de les seves causes i de les diverses formes que hi ha de calcular-lo. El fet que hi hagi més d’una metodologia ha estat utilitzat per molts per a negar la seva existència. Si voleu saber-ne més descarregueu la presentació del “Dèficit fiscal“.
  • El sostre de dèficit. La combinació del dèficit fiscal que ha patit la Generalitat de manera crònica i les mesures preses per l’estat central que han rebut els recursos disponibles aboquen la Generalitat al dèficit si vol continuar prestant als catalans els serveis públics. Però l’Estat pot limitar el dèficit, i per tant la despesa pública, que pot fer la Generalitat. Ho expliquem en aquesta presentació sobre el “Sostre del dèficit“.
  • L’estafa del FLA. En una situació d’ofec econòmic la Generalitat es veu forçada a pidolar diners a l’estat central un cop s’han reduït els recursos que rep i aquesta manca de recursos provocada per l’Estat li ha barrat el pas als mercats de capitals. Més detalls en aquesta presentació sobre “L’estafa del FLA” o sobre com ens cobren interessos pels nostres propis diners.