Les armes de destrucció massiva del BCE

Jordi Franch Parella Weblog

Octubre de 1950. El canceller d’Alemanya, Konrad Adenauer, vol dissuadir al Bundesbank d’elevar el tipus d’interès un 1%. L’atur era elevat i creia que un enduriment de les condicions monetàries castigaria encara més l’ocupació. Convoca la cúpula del Banc Central alemany a Bonn, la capital política, i no a Frankfurt, per jugar en terreny propi i afegir més pressió a la seva demanda. Quan Adenauer abandona la reunió, els dirigents del Banc Central decideixen incrementar el tipus d’interès no l’1%, com estava previst, sinó el 2%. D’aquesta manera tan contundent reafirmaven la total independència del banc emissor respecte de les pressions i interferències del poder polític. I és que Alemanya és un país que recorda i ha entès les lliçons de la seva història, especialment quan les conseqüències de la hiperinflació de la República de Weimar el 1923 varen esdevenir tràgiques.

No és aquest el cas del Banc Central Europeu…

View original post 695 more words

Sexe, drogues i PIB

Jordi Franch Parella Weblog

El govern espanyol, amb independència del color polític, sempre s’ha oposat a incloure dins del PIB activitats com la prostitució o la compravenda de drogues toves (marihuana i haixix). A partir del proper mes de setembre, i per mandat de la Comissió Europea, l’estimació de l’import monetari que suposen aquestes activitats no legals passarà a incrementar l’indicador macroeconòmic. Els canvis metodològics permetran un increment total del PIB del 4,5%, és a dir, 45.000 milions d’euros. Per què presta l’Eurostat atenció a l’economia il·legal?

En primer lloc, per maquillar les dades d’endeutament. Un dels principals problemes de l’economia del vell continent és l’elevat (i descontrolat) deute públic. Donat que les tímides (o inexistents) reformes estructurals no són suficients per sanejar les finances dels Estats, una manera fàcil i ràpida de reduir el deute en relació al PIB és augmentant el denominador. L’adequació a la nova normativa permetrà rebaixar el dèficit fiscal…

View original post 614 more words

El BCE fixa l’interès en el 0,15%

Jordi Franch Parella Weblog

Com afectaran les últimes mesures adoptades pel BCE la butxaca del ciutadà o la vida del petit empresari? Bàsicament, no els afectaran.

En primer lloc, la rebaixa del tipus d’interès del 0,25% al 0,15%, malgrat marcar un mínim històric, no es traduirà en cap rebaixa significativa de l’interès dels préstecs. El banc emissor sí té capacitat per encarir els préstecs amb polítiques monetàries contractives, però no pot arribar a subsidiar o pagar interessos negatius quan fixa artificialment, com ara, un interès històricament proper al 0%.

En segon lloc, fixar una facilitat de dipòsit del -0,10% no té cap precedent i significa penalitzar els diners que els bancs comercials tenen dipositats en el BCE. S’aconseguirà la circulació en forma de crèdits d’aquest diner parat? Difícilment, ja que abans els agents econòmics han de continuar sanejant-se i reduint el seu excessiu endeutament. És més fàcil que els bancs comercials traspassin als clients…

View original post 198 more words

La creació de diner fiat i les creixents desigualtats

Jordi Franch Parella Weblog

La crisi actual posa cruament de manifest com les elits extractives polítiques i financeres s’enriqueixen més i més, a costa de depauperar la majoria social i amenaçar seriosament el futur de la societat amb un creixement explosiu del deute públic. En aquest context, l’economista francès Thomas Piketty acaba de publicar el llibre El capital en el segle XXI, on presenta un extens compendi de dades històriques que avalen el dràstic creixement de les desigualtats, molt especialment en les últimes tres dècades. Així, pel cas dels EUA, entre 1980 i 2012, l’1% més ric de la població passa d’apropiar-se el 10% del producte nacional al 20%. I si es considera només el 0,1% dels superrics, la concentració patrimonial augmenta del 2% al 8% del total.

Aquesta concentració extrema de riquesa en les mans d’uns pocs amenaça els valors meritocràtics propis, fins ara, de la civilització occidental, al mateix temps que…

View original post 343 more words

La llei de tendència dels pressupostos públics

Jordi Franch Parella Weblog

Bona part de les despeses pressupostades per l’administració pública s’esgoten en el mateix exercici econòmic. Són les anomenades despeses corrents, com el pagament de sous, interessos del deute o subvencions anuals. Altres partides tenen una projecció a llarg termini. Són les despeses de capital, com la inversió en un hospital o una nova escola.

Si analitzem el comportament de la despesa pública al llarg del temps s’observa una llei de tendència preocupant. En temps de vaques grasses el total de la despesa augmenta i la despesa corrent tendeix a augmentar més que la mitjana. En sentit contrari, en temps de vaques magres el total de la despesa pública es conté, però les inversions tendeixen a disminuir molt més que la despesa corrent. El resultat final és que hi ha una tendència imparable a l’augment de la despesa corrent, que és consum públic immediat, a costa de sacrificar la inversió a…

View original post 179 more words

Quina economia?

Quina economia?

Quina economia? Us seguim plantejant la pregunta que ha guiat aquest bloc –encara que deixem d’escriure-hi entrades. És evident que una societat alternativa comporta una altra economia –entesa com un conjunt d’institucions que regulen la producció, distribució i acumulació en l’esfera material de la societat– i per això necessitem també un altre paradigma en la disciplina econòmica, a més de per entendre l’actual. Sobretot atesa l’actual ofensiva neoliberal, que busca reafirmar l’hegemonia del capital després del descrèdit que els va suposar la darrera crisi financera global. (Kalecki)

Just després que estellés la crisi semblava que agafava força la idea que l’economia ‘acadèmica’ havia de canviar radicalment. Sobretot atès que l’economia neoclàssica va dominar de manera sectària la política i l’acadèmia tot forjant un món més semblant al que idealitza el neoliberalisme. Fins i tot trobàvem titulars als mitjans defensors del statu quo  com: La ciencia económica en crisis (

View original post 842 more words

Deflació II

Quina economia?

A l’entrada anterior vam presentar una primera anàlisi del comportament dels preus durant la crisi. Vam veure que les tendències deflacionistes no s’han traslladat als preus dels béns de consum –tal com els mesura l’Indicador de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH)– sobretot per l’augment d’impostos indirectes i pels increments de preus que l’Estat regula o pot influenciar en bona mesura com els relacionats amb l’educació i la sanitat.

L’IPCH mesura només l’evolució dels preus d’una cistella de béns i serveis representativa del consum de les famílies, ja siguin produïts aquí o importats. Les tendències deflacionistes segurament queden més ben recollides en el deflactor del PIB, que mesura l’evolució dels preus de tots els béns i serveis produïts a Espanya. Tal com podeu veure en el gràfic de més avall, el nivell de preus s’ha estancat si fa no fa als nivells de mitjans del 2009, l’any en què…

View original post 483 more words

Eliseu Climent: “El món econòmic ha descobert que l’anticatalanisme li ha sortit car”

Espai de llengua, cultura i educació

Eliseu Climent ha descrit amb optimisme, a l’Estira la llengua! de ràdio Nacional d’Andorra, el futur dels Països Catalans en clau de cohesió social econòmica i cultural. Veu com el País Valencià es gira d’esquena a l’anticatalanisme i treu ferro a les últimes manifestacions contra la figura d’Estellés o el president de l’AVL. També explica com n’és d’ambiciós el projecte d’Espai de Comunicació, que vol forjar un grup mediàtic centrat en els Països Catalans com a unitat econòmica i cultural.

Eliseu Climent entrevistat al programa Estira la llengua de RNA

Eliseu Climent és un nom històric dels Països Catalans. Comença a destacar com a activista al final del franquisme; funda l’Editorial 3i4, pionera en llibres en català; participa a la fundació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); llança la revista d’informació general “El Temps” i participa en la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Però últimament…

View original post 924 more words

Deflació?

Quina economia?

No fa gaire em preguntaven per què els béns de consum no s’abarateixen en general (per què no cau l’IPC), atesa l’enfonsada del consum provocada per, entre d’altres causes, l’atur massiu, l’elevat endeutament familiar i les retallades de despesa pública?  Em deien també, i amb raó, que no es pot explicar per l’evolució dels preus de les matèries primeres que típicament s’han d’importar, ni dels costos laborals de les empreses, que de fet s’han anat estancant fins arribar a caure a partir del 2012.

Vaig respondre dient que les tendències deflacionistes fins ara han estat contrarestades bàsicament per la política impositiva i de despesa del Govern d’Espanya i de la Generalitat:  l’augment de l’IVA, d’impostos especials, de taxes i preus de serveis públics, pel procés de privatització de la sanitat, pels favors a les elèctriques, etc.

Crec que era un prou bon primer diagnòstic. Així ho corrobora la següent taula…

View original post 143 more words

Capitalisme verd: un oxímoron

Quina economia?

[Avui divendres, l’entrada del dijous!]

Per un cantó, ens diuen que l’economia ha de créixer, costi el que costi, per tal d’augmentar l’ocupació i, en general, millorar el benestar de la població. Per l’altre, que l’economia ha de decréixer si volem aturar una imminent catàstrofe ecològica. Altres, en canvi, que la sostenibilitat ecològica i el creixement econòmic, de fet, no estan renyits perquè és possible desvincular el creixement dels ‘mals ambientals’ (decouple, diuen en anglès).  En què quedem?

Jo no sóc ni un especialista en aquesta qüestió ni en tinc una encara una opinió ben formada, però alguna cosa en sé i espero aprendre’n més amb els vostres comentaris. Ara, un fet em sembla clar: l’activitat econòmica des de la Revolució Industrial, sobretot als països ‘desenvolupats’, ha comportat que s’hagin superat alguns, i si continuem així tots, els límits dels processos biofísics que han permès el període actual…

View original post 541 more words