El Grup Zurich ha elegit Barcelona per establir el seu centre mundial de macrodades –l’anomenat big data-, una decisió que suposa la creació de 200 nous llocs de treball a la companyia d’assegurances en els pròxims dos anys.
PER LLEGIR L’ARTICLE SENCER ANAR A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX
– Baiget anuncia que l’empresa instal·larà una seu comercial a Catalunya i això suposarà “llocs de treball i inversions”
L’operador de telecomunicacions coreà KT ha triat Barcelona com a “porta d’importació dels seus productes i serveis” a Europa. Així ho ha anunciat el conseller d’empresa i coneixement, Jordi Baiget, en una entrevista al 3/24. Baiget ha explicat que en el marc del MWC es va arribar a un acord amb aquesta empresa que implicarà la ubicació a Catalunya d’una oficina comercial de KT i la creació d’un nombre de “llocs de treball i inversions” que s’haurà de concretar.
A l’hora, l’acord preveu que l’empresa faciliti la distribució als seus mercats de productes i tecnologies d’origen català. L’objectiu de KT és comercialitzar a Europa la seva tecnologia d’internet d’alta velocitat, invertir en el sector de les telecomunicacions en general i de les energies renovables.
– El grup, que donarà servei a les empreses de l’estat espanyol a través d’una plataforma a la capital catalana, ja compta amb oficines a Milà, Roma, Moscou, San Petersburg, Tòquio i Brussel·les
El despatx d’advocats italià Pavia e Ansaldo, un dels més importants del país, ha obert a Barcelona la primera oficina del sud d’Europa fora d’Itàlia. El projecte del bufet a la capital catalana ha comptat amb el suport de la Generalitat a través de l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres Catalonia Trade & Investment.
Pavia e Ansaldo, especialitzat en l’assessorament legal a empreses, oferirà suport legal a les inversions empresarials a Itàlia i als altres països on té presència. Amb un equip de 130 advocats a nivell internacional, compta amb oficines a Milà, Roma, Moscou, San Petersburg, Tòquio i Brussel·les.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, han rebut al Palau de la Generalitat aquest dimecres el president i màxim directiu de Hard Rock, Hamish Dodds, i el vicepresident de la multinacional, Nelson Parker, que han traslladat al Govern l’interès de Hard Rock per instal·lar a BCN World un Centre Turístic Integrat que suposaria una inversió d’uns 2.500 milions d’euros, sense cap cost per a l’administració catalana.
Puigdemont i Junqueras han explicat als directius de Hard Rock en quin estat administratiu es troba el projecte i també han comunicat la seva voluntat d’aconseguir un projecte que generi el màxim consens institucional, polític i territorial. La reunió ha durat una hora i s’ha desenvolupat en un clima cordial, segons un comunicat de Presidència. Ha estat prèvia a la trobada que ha mantingut Puigdemont amb els representants de la CUP.
La desaparició de les quotes lleteres s’ha cobrat la primera víctima a les comarques de Girona; la primera granja que tanca perquè ja no pot seguir venent la llet per sota de cost. I diu el sindicat JARC que n’aniran caient moltes més perquè el codi de bones pràctiques i els contractes amb les envasadores són paper mullat.
L’explotació que ha tancat és la d’un jove productor de Llagostera que havia recollit el testimoni del pare i de l’avi. Plega perquè fer un litre de llet (les vaques tenen la mala costum de menjar, entre d’altres coses) costa aproximadament uns 30 cèntims i ara mateix el mercat permet comprar llet a aquest preu o una mica per sobre, a 27 cèntims o a 12 si, com els està començant a passar a molts productors i agrupacions de productors, l’empresa que fins ara els recollia la llet ha decidit comprar-ne menys, a un preu inferior o, simplement, deixar de fer-ho.
En aquest últim cas, alguns ramaders recorren a revenedors, que compren a preu rebentat (12 cts, 15 cts…) i que “que acaben introduint aquesta llet al mercat”, diu Jaume Olivé, secretari del SAT Ramaders del Gironès, “per una altra via”. És el peix que es mossega la cua, explica, perquè les distribuïdores saben que, en cas de necessitat, sempre trobaran un subministrador i aquesta llet a preu rebentat impedeix que entri al mercat la que s’hauria de pagar a un preu normal.
L’empresa familiar, segons un informe presentat aquesta setmana a Madrid i dirigit pel catedràtic Joan Francesc Corona i Ramon, genera el 67% de l’ocupació i el 57% del valor afegit brut total a Espanya. Suposen el 89% del total i, a diferència de les grans empreses, que incrementen la productivitat durant la crisi a base de reduir els llocs de treball, la petita empresa familiar destaca pel seu compromís amb els treballadors, encara que això signifiqui incrementar els costos laborals unitaris i perdre competitivitat en el mercat globalitzat. Concretament, el nombre de treballadors ha passat de 4,7 per milió d’euros facturats el 2007 a 5,1 el 2013. En canvi, les empreses no familiars han ajustat les plantilles passant de 3,1 a 3 treballadors per milió ingressat.
Un segon aspecte positiu destacable és que el seu endeutament és inferior a la mitjana, ja que l’empresa familiar opta majoritàriament per l’autofinançament i la reinversió dels beneficis obtinguts en el propi negoci, renunciant a la distribució de dividends entre els propietaris. Concretament, l’endeutament de les empreses familiars ha passat del 67,2% el 2007 al 73% el 2013, mentre que l’endeutament de les empreses no familiars ho ha fet del 68,7% el 2007 al 92,9% el 2013.
En tercer lloc, el compromís familiar amb el dia a dia de l’empresa permet assolir una mitjana en l’esperança de vida de 33 anys, notablement superior als 12 anys de les restants empreses. Malauradament, el 70% d’elles no arriba a la segona generació, mentre que la mortalitat en tercera generació s’enfila al 85%. Dues de cada deu empreses familiars han mort des de l’inici de la crisi. Resulta difícil, per tant, superar la dita que la primera generació crea l’empresa, la segona l’aixeca i la tercera la tanca.
Un quart aspecte remarcable, pel que fa a la presència de la dona a la direcció, és que el 73% dels equips directius de l’empresa familiar té presència femenina, per només el 32% en el conjunt de les empreses espanyoles.
PER LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX
L’empresa proveïdora d’ornaments i accessoris per a la indústria tèxtil i de la moda WSG ha decidit situar la seva seu europea al barri del Born de Barcelona. La companyia ha invertit 1 milió d’euros en la nova oficina a la capital catalana, que compta inicialment amb set empleats tot i que preveu que aquesta xifra es dupliqui a curt termini.
El cofundador i director de Vendes i Màrqueting d’WSG, Stephen Hotis, explica que l’empresa ha triat Barcelona com a seu europea perquè “té una ubicació privilegiada que, com a empresa, ens permet d’aprendre dels líders de marques d’èxit tals com Inditex, Desigual o Mango així com identificar les seves necessitats i oferir-los una solució global i innovadora”. A banda, Hotis reconeix que la major part de la producció de les marques europees està centralitzada a Portugal, Turquia, Tunísia, i el Marroc. “Per tant, Barcelona és el lloc ideal per oferir el millor servei als nostres clients”, ha puntualitzat.
“Barcelona és, als països europeus, el que Miami-Florida, és als Estats Units: un lloc amb bon temps, platges, diversitat cultural, inspiració i qualitat de vida”, ha assenyalat el cofundador i director de Vendes i Màrqueting d’WSG. “No obstant això, Barcelona és millor que Miami pel fet que els dissenyadors dels Estats Units i de tot el món estan enamorats de la història de Catalunya i troben inspiració en les arts, els edificis i els seus voltants. Barcelona, com a ciutat, és una refrescant combinació d’ahir i d’avui”, ha conclòs Stephen Hotis.
PER LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX
Eliseu Climent ha descrit amb optimisme, a l’Estira la llengua! de ràdio Nacional d’Andorra, el futur dels Països Catalans en clau de cohesió social econòmica i cultural. Veu com el País Valencià es gira d’esquena a l’anticatalanisme i treu ferro a les últimes manifestacions contra la figura d’Estellés o el president de l’AVL. També explica com n’és d’ambiciós el projecte d’Espai de Comunicació, que vol forjar un grup mediàtic centrat en els Països Catalans com a unitat econòmica i cultural.
Eliseu Climent entrevistat al programa Estira la llengua de RNA
Eliseu Climent és un nom històric dels Països Catalans. Comença a destacar com a activista al final del franquisme; funda l’Editorial 3i4, pionera en llibres en català; participa a la fundació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); llança la revista d’informació general “El Temps” i participa en la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Però últimament…
View original post 924 more words
FONT: GURUSBLOG
Guru Huky, 21 de Agosto de 2013
ENLLAÇ A L’ARTICLE: http://www.gurusblog.com/archives/salarios-director-general/21/08/2013/
Os dejamos un interesante gráfico elaborado por The Economist. En la columna de la derecha (en azul) tenéis lo que gana un Director General de media por una hora de trabajo. El ránking lo encabeza Italia con un sueldo de $957 la hora y en segunda posición está España en donde los Directores Generales ganan de media un sueldo de $792 la hora.
Curiosamente la cifra de España e Italia contrasta con lo que gana de media un Director General en Alemania, unos $546 la hora o en Holanda unos $491 la hora o en Francia con $551 la hora, países con un nivel de vida más caro que el español y que en donde sin embargo la retribución media que dan a sus directores generales es muy inferior a la española o la italiana.
Sin embargo las comparaciones ya se desmadran cuando se calcula el ratio de los días que tarda en ganar el empleado con el sueldo más bajo con lo que gana el Director General en una hora (bolita roja del gráfico).
Así en España los trabajadores con el salario más bajo en la empresa tienen que trabajar 20 días para ganar lo que gana un Director General (CEO) en una hora. Una media sólo superada en Rusia, Ucrania o Rumanía y muy muy muy alejada de los menos de 5 días que tarda en ganar lo mismo que una hora de trabajo del CEO el trabajador peor pagado en Noruega, Suiza, Islandia, Irlanda, Dinamarca o Alemania.
La diferencia en las remuneraciones entre las diferentes posiciones en las empresas entre los países Europeos resulta complicada de explicar. A la diferencia entre lo que gana un CEO en España y el trabajador peor empleado de la empresa sólo le encuentro explicación por la baja productividad de nuestra economía, centrada en crear empleos de poco valor añadido.
El alto salario de los Directores Generales en España o Italia en comparación a sus homólogos Alemanes o Franceses aún resulta algo más complejo de explicar. La única razón que se me ocurre, y es sólo intución, es que en nuestro país predominan las empresas familiares en donde se confunde la figura de propietario y Director General, y ese mayor salario, no sólo tendría un componente de retribución del trabajo realizado como gerente sino también una forma de retribuir a la propiedad, es decir una especie de dividendo encubierto.
Sea cual sea la explicación del fenómeno que permite que en nuestro país nuestros Directores Generales sean de los mejores pagados de Europa y la diferencia respecto al sueldo de sus empleados sea de las más ampliar, parece a todas luces que el desequilibrio no es precisamente una señal de que tengamos ni una economía muy sana ni muy equilibrada.
ENLLAÇ A L’ARTICLE: http://www.gurusblog.com/archives/salarios-director-general/21/08/2013/
Coses de l'Economia i l'Empresa 