Tag Archives: EUROPA

Mario Draghi i els límits del BCE | Jordi Franch Parella Weblog

draghi5_noticiaampliada

Mario Draghi, aquesta setmana, ha tornat a carregar i disparar el bazuka. Concretament, ha anunciat una retallada del tipus d’interès bàsic de finançament de l’eurozona (del 0,05% al 0%), una rebaixa en la remuneració de les reserves monetàries que els bancs comercials tenen dipositats en el banc emissor (del -0,3% al -0,4%) i una ampliació del programa de compra de deute (de 60.000 milions mensuals a 80.000), ampliat a partir d’ara amb deute de les empreses i no només d’estats o bancs. Els dipòsits bancaris en el Banc Central Europeu (BCE) es penalitzaran amb el -0,4% a partir d’ara. Això significa que 1.000 euros es convertiran al cap d’un any en només 996. Per tant, el banc del qual som clients pagarà per tenir dipositats els diners en el banc central. És una nova mesura radical en aquesta carrera desenfrenada cap a l’apocalipsi financer. Des del BCE i el conjunt dels altres bancs centrals, es va esgotant la munició de la política monetària ultraexpansiva.

Primer va ser la imposició de tipus d’interès artificialment baixos durant llargs períodes de temps, amb tots els efectes negatius que això comporta. Va seguir la ronda de fabricació de moneda (quantitative easing) a través de la compra de deute, majoritàriament públic, i la barra lliure de liquiditat a tots els bancs europeus que ho sol·licitessin (LTRO). En definitiva, finançament pràcticament il·limitat i gratuït pels dos socis privilegiats del Banc Central: l’Estat i la Banca. L’última mesura desesperada del BCE ha estat la imposició d’un tipus d’interès negatiu en els dipòsits que les entitats financeres mantenen obligatòriament en el banc central.

La retòrica oficial, defensada pels economistes convencionals, és que la fabricació de moneda a cost zero reactivarà la inversió, el consum i, en última instància, l’economia. I que la devaluació de l’euro estimularà les exportacions alhora que reduirà les importacions. I que d’aquesta manera tan senzilla, qui ho havia de dir, es solucionaran tots els greus problemes. Aquesta explicació és falsa. La impressió de paper moneda no és cap panacea ni converteix les pedres en pa. En anteriors articles hem explicat amb detall tots els efectes negatius que aquestes polítiques generen. Provoquen una incorrecta assignació del capital. L’acccés sense restriccions a finançament a cost zero portarà inevitablement a l’escomesa de massives inversions errònies en els sectors més allunyats del consum (béns de capital, construcció, fabricació d’acer, mines de carbó…) que hauran de ser, tard o d’hora, interrompudes amb grans pèrdues. Es formaran bombolles financeres, endeutament galopant i minoració de l’estalvi, insolvències bancàries (amb rescats públics), agreujament de les diferències socials al castigar el petit estalviador i premiar el gran dilapidador de recursos…

PER LLEGIR L’ARTICLE SENCER ANAR A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: Mario Draghi i els límits del BCE | Jordi Franch Parella Weblog.

Anuncis

Jordi Franch Parella Weblog

Mario Draghi, aquesta setmana, ha tornat a carregar i disparar el bazuka. Concretament, ha anunciat una retallada del tipus d’interès bàsic de finançament de l’eurozona (del 0,05% al 0%), una rebaixa en la remuneració de les reserves monetàries que els bancs comercials tenen dipositats en el banc emissor (del -0,3% al -0,4%) i una ampliació del programa de compra de deute (de 60.000 milions mensuals a 80.000), ampliat a partir d’ara amb deute de les empreses i no només d’estats o bancs. Els dipòsits bancaris en el Banc Central Europeu (BCE) es penalitzaran amb el -0,4% a partir d’ara. Això significa que 1.000 euros es convertiran al cap d’un any en només 996. Per tant, el banc del qual som clients pagarà per tenir dipositats els diners en el banc central. És una nova mesura radical en aquesta carrera desenfrenada cap a l’apocalipsi financer. Des del BCE i el conjunt dels altres bancs centrals, es va esgotant la munició de la política monetària ultraexpansiva.

Primer va ser la imposició de tipus d’interès artificialment baixos durant llargs períodes de temps, amb tots els efectes negatius que això comporta. Va seguir la ronda de fabricació de moneda (quantitative easing) a través de la compra de deute, majoritàriament públic, i la barra lliure de liquiditat a tots els bancs europeus que ho sol·licitessin (LTRO). En definitiva, finançament pràcticament il·limitat i gratuït pels dos socis privilegiats del Banc Central: l’Estat i la Banca. L’última mesura desesperada del BCE ha estat la imposició d’un tipus d’interès negatiu en els dipòsits que les entitats financeres mantenen obligatòriament en el banc central.

PER LLEGIR L’ARTICLE SENCER ANEU L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: Jordi Franch Parella Weblog.

Les armes de destrucció massiva del BCE

Jordi Franch Parella Weblog

zeta-lab-m9a1-bazooka-1200-012

Octubre de 1950. El canceller d’Alemanya, Konrad Adenauer, vol dissuadir al Bundesbank d’elevar el tipus d’interès un 1%. L’atur era elevat i creia que un enduriment de les condicions monetàries castigaria encara més l’ocupació. Convoca la cúpula del Banc Central alemany a Bonn, la capital política, i no a Frankfurt, per jugar en terreny propi i afegir més pressió a la seva demanda. Quan Adenauer abandona la reunió, els dirigents del Banc Central decideixen incrementar el tipus d’interès no l’1%, com estava previst, sinó el 2%. D’aquesta manera tan contundent reafirmaven la total independència del banc emissor respecte de les pressions i interferències del poder polític. I és que Alemanya és un país que recorda i ha entès les lliçons de la seva història, especialment quan les conseqüències de la hiperinflació de la República de Weimar el 1923 varen esdevenir tràgiques.

No és aquest el cas del Banc Central Europeu…

View original post 695 more words

Irlanda i Espanya

Jordi Franch Parella Weblog

ireland

En una Europa estancada i colpejada per la barbàrie del terrorisme fonamentalista, alguns països ofereixen motius per l’esperança. Un d’ells és Irlanda, un petit país de només 4,5 milions d’habitants i amb un PIB per càpita de 35.600 euros el 2013, similar al d’Holanda, molt superior al d’Espanya, amb 22.300 euros, i el segon en el rànquing de la Unió Europea només després de Luxemburg. L’última dada oficial del 2014 apuntava un creixement interanual del 7,7%, una xifra inversemblant i similar a la de Xina. Es preveuen creixements del 3,6% i 3,7% pel 2015 i 2016 respectivament.

Com Espanya, a Irlanda se la va etiquetar com un dels països PIGS (porcs). Com Espanya, va patir una gegantesca bombolla immobiliària. El sector de la construcció va superar el 15% del PIB total, finançat amb un tipus d’interès artificialment baix i crèdit excessiu.

Com Espanya, es va haver de rescatar el seu…

View original post 373 more words

Quina economia?

Quina economia?

Quina economia? Us seguim plantejant la pregunta que ha guiat aquest bloc –encara que deixem d’escriure-hi entrades. És evident que una societat alternativa comporta una altra economia –entesa com un conjunt d’institucions que regulen la producció, distribució i acumulació en l’esfera material de la societat– i per això necessitem també un altre paradigma en la disciplina econòmica, a més de per entendre l’actual. Sobretot atesa l’actual ofensiva neoliberal, que busca reafirmar l’hegemonia del capital després del descrèdit que els va suposar la darrera crisi financera global. (Kalecki)

Just després que estellés la crisi semblava que agafava força la idea que l’economia ‘acadèmica’ havia de canviar radicalment. Sobretot atès que l’economia neoclàssica va dominar de manera sectària la política i l’acadèmia tot forjant un món més semblant al que idealitza el neoliberalisme. Fins i tot trobàvem titulars als mitjans defensors del statu quo  com: La ciencia económica en crisis (

View original post 842 more words

El gráfico que nos hace ver que España tiene una economía tercermundista

FONT:    GURUSBLOG
Guru Huky, 21 de Agosto de 2013
ENLLAÇ A L’ARTICLE:   http://www.gurusblog.com/archives/salarios-director-general/21/08/2013/

sueldo directivo

Os dejamos un interesante gráfico elaborado por The Economist. En la columna de la derecha (en azul) tenéis lo que gana un Director General de media por una hora de trabajo. El ránking lo encabeza Italia con un sueldo de $957 la hora y en segunda posición está España en donde los Directores Generales ganan de media un sueldo de $792 la hora.

Curiosamente la cifra de España e Italia contrasta con lo que gana de media un Director General en Alemania, unos $546 la hora o en Holanda unos $491 la hora o en Francia con $551 la hora, países con un nivel de vida más caro que el español y que en donde sin embargo la retribución media que dan a sus directores generales es muy inferior a la española o la italiana.

Sin embargo las comparaciones ya se desmadran cuando se calcula el ratio de los días que tarda en ganar  el empleado con el sueldo más bajo con lo que gana el Director General en una hora (bolita roja del gráfico).

Así en España los trabajadores con el salario más bajo en la empresa tienen que trabajar 20 días para ganar lo que gana un Director General (CEO)   en una hora. Una media sólo superada en Rusia, Ucrania o Rumanía y muy muy muy alejada de los menos de 5 días que tarda en ganar lo mismo que una hora de trabajo del CEO el trabajador peor pagado en Noruega, Suiza, Islandia, Irlanda, Dinamarca o Alemania.

La diferencia en las remuneraciones entre las diferentes posiciones en las empresas entre los países Europeos resulta complicada de explicar. A la  diferencia entre lo que gana un CEO en España y el trabajador peor empleado de la empresa sólo le encuentro explicación por la baja productividad de nuestra economía, centrada en crear empleos de poco valor añadido.

El alto salario de los Directores Generales en España o Italia en comparación a sus homólogos Alemanes o Franceses aún resulta algo más complejo de explicar. La única razón que se me ocurre, y es sólo intución, es que en nuestro país predominan las empresas familiares en donde se confunde la figura de propietario y Director General, y ese mayor salario, no sólo tendría un componente de retribución del trabajo realizado como gerente sino también una forma de retribuir a la propiedad, es decir una especie de dividendo encubierto.

Sea cual sea la explicación del fenómeno que permite que en nuestro país nuestros Directores Generales sean de los mejores pagados de Europa y la diferencia respecto al sueldo de sus empleados sea de las más ampliar, parece a todas luces que el desequilibrio no es precisamente una señal de que tengamos ni una economía muy sana ni muy equilibrada.

ENLLAÇ A L’ARTICLE:   http://www.gurusblog.com/archives/salarios-director-general/21/08/2013/

El procés sobiranista manté l’atracció d’inversions a Catalunya

FONT:   ANC – Sectorial d’Economia

Els “Economistes per la Independència” volem aportar informació ja que les conjectures del Sr. Navarro ens semblen insuficientment contrastades.

logoMalgrat que els moments son molt difícils per l’economia mundial, l’espanyola i la nostra en particular, no és rigorós atribuir al procés sobiranista una por generalitzada d’inversió estrangera a Catalunya. En la jornada celebrada al Col·legi d’Economistes l’octubre passat, sobre ‘Escenaris econòmics a Catalunya en el marc d’un Estat propi’, portaveus empresarials van atribuir les dificultats d’aquesta inversió a la “mala qualitat de la democràcia espanyola”. En les mateixes jornades, representants empresarials van recordar que el procés hipotètic d’independència havia de ser curt per evitar escenaris d’incerteses i d’inestabilitat.

En canvi, veiem que és el govern espanyol qui ofereix inseguretat jurídica en molts casos, citem només com exemple l’estafa als petits inversors en renovables; Zapatero els animà a invertir amb unes primes a la producció elèctrica que permetien recuperar la inversió en un període raonable, i ara el PP les ha cancel·lat perjudicant als petits estalviadors.

També volem recordar el que responsables de la indústria química de Tarragona van dir fa més d’un any quan se’ls va preguntar si els preocupava una Catalunya independent i van respondre que el que els preocupava realment era la manca d’una xarxa de comunicacions i transport adequada a les necessitats.

És també evident el paper actiu del Govern espanyol en desviar inversions cap a Madrid tant pel que fa a empreses (recordem el cas Endesa /Gas Natural) com la manca de seus corporatives estatals a Catalunya. La capitalitat de Madrid allunya inversions de Catalunya. Quan el centre real de decisió política sigui Barcelona moltes empreses que ara opten per Madrid (capital actual) preferiran Barcelona (capital del nou estat) si volen operar a Catalunya,

Coincidim amb el que acaba d’assenyalar l’exconseller i excandidat del PSC a la Presidència de la Generalitat Sr. Joaquim Nadal quan afirma que: “Catalunya segueix liderant l’economia espanyola”, “continua exportant més que ningú i segueix representant el 20% del PIB” i “és probable que sigui Espanya sencera qui espanta els inversors”.

Lluny de les afirmacions del Sr. Navarro volem deixar aquí constància de que el govern del Regne Unit proposa invertir a Catalunya. Recomanem la lectura de l’article a la pàgina del govern britànic https://www.gov.uk/government/world-location-news/take-a-look-at-catalonia, on en ple procés sobiranista fa diferents consideracions sobre les inversions que Catalunya ha atret durant el darrer any i sobre les fortaleses de l’economia catalana.

Inversions a Catalunya en ple procés secessionista.

Els Economistes per la Independència hem fet un seguiment, no exhaustiu, de les inversions que diferents grups estan fent a Catalunya des del passat 11 de setembre i fem a continuació una ressenya parcial de les multinacionals que han invertit a Catalunya durant el darrer any: SANOFI (França), AZBIL (Japó), PURATOS (Bèlgica), IKEA (Suècia), SUNBORN Suècia), EVERIS (Espanya), JOSÉ MANUEL LARA (Catalunya), DE RIGO (Italia), DAHRA AGRICULTURE (Emirats àrabs), HOTELS HILTON (EUA), GRIMALDI (Itàlia), NISSAN (França), IBM (EUA), L’OREAL (França), BERTSCHI (Suïssa), NOVARTIS (Suïssa), BOOKING.COM (Països Baixos), BTG PACTUAL (Brasil), INVESINDUSTRIAL (Itàlia), PARTHNERS GROUP (Suïssa), CLARIANT (Suïssa), ETL MOTORS (Israel), MASHIOPACK (Itàlia), OMBRON (Japó), CefDex (Alemanya), NEXEO SOLUTIONS (EUA), NTT (Japó), FOX HEAD (EUA), CISCO SYSTEMS (EUA), L’ACADÈMIA EUROPEA (recerca, educació i innovació) que ha obert a Barcelona la segona subseu europea, DESIGUAL que ha traslladat la seva matriu d’Holanda i a més a més construeix una nova seu a Barcelona…

El Sr. Navarro ignora també que el 2011 Catalunya va ser la tercera regió més important d’Europa (després de les àrees metropolitanes de Londres i París) en termes d’atracció de nous projectes d’inversió estrangera directa, segons l’estudi d’Ernst & Young, European Investment Monitor.

Així doncs, no sembla que el procés d’independència estigui espantant els inversors, sinó ben al contrari veiem com aquests confien en les fortaleses de l’economia catalana per continuar desenvolupant la seva activitat enmig del procés de Catalunya cap a disposar d’un nou Estat.

Desempleo en Grecia. La pesadilla empeora

FONT:    GURUSBLOG
EP | 8 de Agosto de 2013
ENLLAÇ A L’ARTICLE:   http://www.gurusblog.com/archives/tasa-paro-grecia-record/08/08/2013/

Mientras el FMI y al comisiario Rehn se les ha ocurrido la feliz idea de que para combatir el paro España debería reducir un 10% los salarios, en Grecia las recomendaciones de la Troika siguen dando sus frutos:

Gráfico evolución del paro en Grecia por franja de edad:

paro en grecia

La tasa de paro de Grecia alcanzó el pasado mes de mayo un récord del 27,6%, seis décimas más que en abril y casi cuatro puntos más que en mayo de 2012, cuando se situó en el 23,8%, según los datos publicados por el servicio griego de estadísticas, Elstat.

En concreto, un total de 1,381 millones de personas carecían de empleo en mayo, lo que representa un incremento del 16,3% en doce meses y del 2,3% respecto al mes de abril.

En comparación con mayo de 2010, cuando Grecia fue rescatada por la troika, la cifra de desempleados se ha incrementado un 129,4%. Entonces la tasa de paro del país heleno se situaba en el 12%.

Por su parte, el paro masculino alcanzó en mayo el 24,6%, frente al 21% de hace un año, mientras el desempleo femenino escaló al 31,6%, desde el 27,7% de mayo de 2012.

En el caso de los menores de 25 años, la tasa de paro correspondiente al pasado mes de mayo se situó en un 64,9%, la más alta entre los países de la UE, frente al 55,1% registrado hace un año.

A su vez, el paro entre los jóvenes comprendidos entre los 25 y 34 años llegaba en mayo hasta el 37,7%, cinco puntos porcentuales más que en mayo de 2012.

CRISI. Vicenç Navarro: “L’origen de la crisi”

HISTORIATA

roto - hemos conseguido que parezca una crisis lo que fue un saqueoCRISI. Vicenç Navarro:

“L’origen de la crisi”

Fa temps que no refrescava aspectes de l’actual crisi social, i també econòmica. Per això presente un vídeo de 8 minuts (2010) i un article (2013), els dos de Vicenç Navarro, un dels científics socials d’aquest país més reconeguts internacionalment.

L’article és un repàs històric magnífic de com hem arribat a la situació actual i per què està passant el que passa (crisi, austeritat, desocupació laboral, pobresa, etc.). Val la pena.

1. Vídeo. “La crisis: origen, consecuencias y soluciones”

Per Attac TV, entrevista a Vicenç Navarro:

Per si de cas pose dos enllaços al vídeo: enllaç 1enllaç 2

Introducció al vídeo

“La lucha de clases continúa siendo esencial”

Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Es…

View original post 2.808 more words

Abracadabra

FONT:    GURUSBLOG
Guru Huky, 7 de Julio de 2013

Dicen que la brujería es el grupo de creencias, conocimientos prácticos y actividades atribuidos a ciertas personas llamadas brujas (o brujos) que están supuestamente dotadas de ciertas habilidades mágicas que emplean con la finalidad de dañar y en épocas no muy lejanas y durante varios siglos, no era una práctica muy bien vista. El primer caso de la quema de una bruja data de 1275 en Toulouse . El inquisidor Hugo Baniol condenó a una mujer enajenada mental a la hoguera luego de que esta confesó haber procreado un monstruo con un demonio.

En 1944 las medium Helen Duncan y Jane Rebecca Yorke fueron las últimas mujeres en ser procesadas y encarceladas por el Acta de Brujería de 1735, aunque no por ser brujas sino por engañar a la gente haciéndoles creer que podían invocar espíritus. El Acta fue derogada en 1951.

Desde entonces han pasado unos cuantos años, y parece que a las brujas y brujos “tradicionales” se los ha dejado por fin en paz. Pero en nuestros modernos días, tenemos sin duda una nueva clase de brujos. Estos ocupan las principales posiciones de la clase gobernante y tienen un poder inmenso nunca visto. Son los que podríamos denominar magos de las finanzas, o un tipo de brujos capaces de conseguir mutar la contabilidad con un par de apuntes contables o con la magia de cambiar un par de normas. Toda una poderosa mezcla de brujería moderna, alquimia y química contable.

¿Ejemplos? Pues tenemos un par de muy recientes:

El primero lo comentamos hace pocos días. Algún brujo de la corte, se le ha ocurrido un impresionante hechizo. Una vez invocado, permitirá a la Banca Española, convertir 50 mil millones de pérdidas en ganancias. Eso si a cuenta del contribuyente que verá como en los próximos años ningún banco español va a pagar un sólo euro en impuestos. Las palabras de este conjuro mágico son “Activos fiscales“. Id con cuidado al pronunciar estas palabras, porque si la Agencia Tributaria os lo permite conseguiréis convertir cualquier pérdida en ganancia.

Y pensar que los alquimistas se pasaron siglos buscando la piedra filosofal, si esa sustancia que supuestamente iba a tener la capacidad de transmutar metales vulgares en oro. Y ahora resulta que con un simple apunte contable puedes convertir 50 mil millones de euros de mierda en puro oro o beneficio.

El segundo lo tenemos con el reciente anuncio realizado por el presidente de la Comisión Europea, el señor Barroso. ¿Que los países de la Unión no cumplen con los objetivos del déficit? Bueno, nada que la alquimia contable no pueda solucionar. A partir de 2014, para algunos países la desviación del déficit causado por un gasto público invertido en proyectos cofinanciados por la UE dejarán de computar como déficit. Así que a falta de poder cumplir con los objetivos marcados, lo que hasta ahora era déficit dejará de serlo y ya nadie va a saber nunca más si se cumplen o no los objetivos de déficit. Lo podríamos llamar el hechizo del calamar.

Así que, ¿Quién dijo que las brujas y brujos no existen? A mi me parece que están más vigentes que nunca, la diferencia es que hasta no hace mucho se les quemaba en la hogera. Hoy con sus hechizos, tienen el poder de convertir miles de millones de mierda en lo que les de la gana. Eso si que es brujería poderosa.

ENLLAÇ A L’ARTICLE ORIGINAL:    http://www.gurusblog.com/archives/abracadabra/07/07/2013/