Deflació II

Quina economia?

A l’entrada anterior vam presentar una primera anàlisi del comportament dels preus durant la crisi. Vam veure que les tendències deflacionistes no s’han traslladat als preus dels béns de consum –tal com els mesura l’Indicador de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH)– sobretot per l’augment d’impostos indirectes i pels increments de preus que l’Estat regula o pot influenciar en bona mesura com els relacionats amb l’educació i la sanitat.

L’IPCH mesura només l’evolució dels preus d’una cistella de béns i serveis representativa del consum de les famílies, ja siguin produïts aquí o importats. Les tendències deflacionistes segurament queden més ben recollides en el deflactor del PIB, que mesura l’evolució dels preus de tots els béns i serveis produïts a Espanya. Tal com podeu veure en el gràfic de més avall, el nivell de preus s’ha estancat si fa no fa als nivells de mitjans del 2009, l’any en què…

View original post 483 more words

Eliseu Climent: “El món econòmic ha descobert que l’anticatalanisme li ha sortit car”

Espai de llengua, cultura i educació

Eliseu Climent ha descrit amb optimisme, a l’Estira la llengua! de ràdio Nacional d’Andorra, el futur dels Països Catalans en clau de cohesió social econòmica i cultural. Veu com el País Valencià es gira d’esquena a l’anticatalanisme i treu ferro a les últimes manifestacions contra la figura d’Estellés o el president de l’AVL. També explica com n’és d’ambiciós el projecte d’Espai de Comunicació, que vol forjar un grup mediàtic centrat en els Països Catalans com a unitat econòmica i cultural.

Eliseu Climent entrevistat al programa Estira la llengua de RNA

Eliseu Climent és un nom històric dels Països Catalans. Comença a destacar com a activista al final del franquisme; funda l’Editorial 3i4, pionera en llibres en català; participa a la fundació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); llança la revista d’informació general “El Temps” i participa en la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Però últimament…

View original post 924 more words

Deflació?

Quina economia?

No fa gaire em preguntaven per què els béns de consum no s’abarateixen en general (per què no cau l’IPC), atesa l’enfonsada del consum provocada per, entre d’altres causes, l’atur massiu, l’elevat endeutament familiar i les retallades de despesa pública?  Em deien també, i amb raó, que no es pot explicar per l’evolució dels preus de les matèries primeres que típicament s’han d’importar, ni dels costos laborals de les empreses, que de fet s’han anat estancant fins arribar a caure a partir del 2012.

Vaig respondre dient que les tendències deflacionistes fins ara han estat contrarestades bàsicament per la política impositiva i de despesa del Govern d’Espanya i de la Generalitat:  l’augment de l’IVA, d’impostos especials, de taxes i preus de serveis públics, pel procés de privatització de la sanitat, pels favors a les elèctriques, etc.

Crec que era un prou bon primer diagnòstic. Així ho corrobora la següent taula…

View original post 143 more words

Capitalisme verd: un oxímoron

Quina economia?

[Avui divendres, l’entrada del dijous!]

Per un cantó, ens diuen que l’economia ha de créixer, costi el que costi, per tal d’augmentar l’ocupació i, en general, millorar el benestar de la població. Per l’altre, que l’economia ha de decréixer si volem aturar una imminent catàstrofe ecològica. Altres, en canvi, que la sostenibilitat ecològica i el creixement econòmic, de fet, no estan renyits perquè és possible desvincular el creixement dels ‘mals ambientals’ (decouple, diuen en anglès).  En què quedem?

Jo no sóc ni un especialista en aquesta qüestió ni en tinc una encara una opinió ben formada, però alguna cosa en sé i espero aprendre’n més amb els vostres comentaris. Ara, un fet em sembla clar: l’activitat econòmica des de la Revolució Industrial, sobretot als països ‘desenvolupats’, ha comportat que s’hagin superat alguns, i si continuem així tots, els límits dels processos biofísics que han permès el període actual…

View original post 541 more words

Toward the Next Financial Crisis?

PILEUS

In 2010, Congress passed the Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act “to promote the financial stability of the United States by improving accountability and transparency in the financial system, to end ‘too big to fail’, to protect the American taxpayer by ending bailouts, to protect consumers from abusive financial services practices, and for other purposes.” Dodd-Frank was a massive piece of legislation (the Economist quipped that it was too big not to fail). One of the key criticisms was that so much of what Dodd-Frank aspired to do was delegated to rulemaking in the regulatory agencies. Ultimately, whether Dodd-Frank would prevent another financial crisis would depend on the quality and compatibility of some 398 rules.

One of the many targets of Dodd-Frank was the securitization process. In the days of traditional banking, banks financed their loans with deposits and then retained those loans until they matured (the “originate-to-hold”…

View original post 457 more words

Entenent les dades del mercat de treball

El Perfil de la Ciutat

Les dades d’atur registrat del mes d’agost aparegudes aquesta setmana conviden, segons el Govern espanyol i segons alguns mitjans de comunicació, a l’optimisme. Per contra, els partits de l’oposició i diversos mitjans de comunicació creuen que les dades d’atur registrat, tot i no ser dolentes, si es combinen amb la pèrdua d’aproximadament 99.000 afiliats en alta laboral a la Seguretat Social, deixa la situació del mercat de treball espanyol tal i com estava, és a dir, a la UVI; en aquest sentit vaig llegir un comentari que va aparèixer en El País en referència a l’article “Evolución del mercado de trabajo” que deia, entre altres coses, el següent: “¿Cómo se come eso de que disminuya el paro y simultáneamente perdamos cientos de miles de afiliados a la SS.? …”

Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre la dificultat d’entendre les xifres del “mercat de treball”. L’objectiu –segurament…

View original post 706 more words

Trade and Employment

PILEUS

I teach my undergraduates that trade has no long-run effect on aggregate employment. I teach it because it’s right, and very few economists would disagree. Tyler Cowen’s recent postings on MR about the negative employment effects of trade have the potential to mislead. To the extent that trade and technology correlate with persistent disemployment in local areas, this is a reason to think that there are structural inefficiencies in the labor market. If these structural rigidities exist, then it can be hard for people who lose jobs to get new ones. Anything that disrupts existing employment patterns — trade, technology, macroeconomic changes like price shocks — will then associate with employment declines.

What are these structural inefficiencies? For market monetarists, the “zero lower bound” is a favorite. But we’re now five years out from the NGDP shock that plausibly caused the big increase in U.S. unemployment. The rise in…

View original post 96 more words

Singulars 19-12-2012 – Jordi Pigem: Economia psicopatològica

Des del Meu Racó de Món

És doctor en filosofia i escriptor, i ens diu que el sistema econòmic actual és irracional i patològic perquè posa els diners i l’entramat financer per damunt de les persones, la societat i l’equilibri ecològic.

Segons Pigem, el nostre sistema, basat en la idea que el creixement material acabaria portant el benestar universal, ara topa contra els límits ecològics i geològics del planeta. D’aquesta crisi no en sortirem fins que no transformem el sistema, perquè no és només una crisi econòmica, és una crisi ètica, ecològica i cultural.

View original post

Sobre l’anàlisi convencional del mercat laboral

VOLDRIA DESTACAR LA PART FINAL DEL DARRER PARÀGRAF DE L’ARTICLE AMB EL QUE COINCIDEIXO EN UN 100%
.
“Com deia l’Albert Einstein, “si observes o no una cosa depèn de la teoria que utilitzis. És la teoria que decideix què pot ser observat” (citat a Fullbrook 2012, p. 20). Ara bé, ni la teoria és sòlida ni concorda amb la realitat. Per tant, el que en queda no és res més que els interessos de la classe dominant disfressats de ciència.”

Quina economia?

L’atur massiu ha estat una constant a Espanya i Catalunya des del final de la dictadura feixista. Considereu, per exemple, que entre el 1977 i el primer trimestre de 2013 la taxa d’atur espanyola ha estat de mitjana el 16%, només inferior al 10% durant els últims anys de la bombolla immobiliària. A més, gairebé sempre ha estat per sobre la dels països que anomenen desenvolupats.

 

Font: International Comparison of Labor Force Statistics, 1970-2012; US Bureau of Labor Statistics.

I què s’ha fet per corregir aquesta flagrant violació del “dret al treball” que recull la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans?  Doncs ni més ni menys que 52 reformes laborals des de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors el 1980, sempre encaminades a “flexibilitzar” el mercat laboral (que en llenguatge corrent vol dir crear noves modalitats de contractes precaris, reduir el pes de la negociació col·lectiva, de la quantia…

View original post 903 more words

“Oligopoly” i “#Oligopoly2”