La desaparició de les quotes lleteres s’ha cobrat la primera víctima a les comarques de Girona; la primera granja que tanca perquè ja no pot seguir venent la llet per sota de cost. I diu el sindicat JARC que n’aniran caient moltes més perquè el codi de bones pràctiques i els contractes amb les envasadores són paper mullat.
L’explotació que ha tancat és la d’un jove productor de Llagostera que havia recollit el testimoni del pare i de l’avi. Plega perquè fer un litre de llet (les vaques tenen la mala costum de menjar, entre d’altres coses) costa aproximadament uns 30 cèntims i ara mateix el mercat permet comprar llet a aquest preu o una mica per sobre, a 27 cèntims o a 12 si, com els està començant a passar a molts productors i agrupacions de productors, l’empresa que fins ara els recollia la llet ha decidit comprar-ne menys, a un preu inferior o, simplement, deixar de fer-ho.
En aquest últim cas, alguns ramaders recorren a revenedors, que compren a preu rebentat (12 cts, 15 cts…) i que “que acaben introduint aquesta llet al mercat”, diu Jaume Olivé, secretari del SAT Ramaders del Gironès, “per una altra via”. És el peix que es mossega la cua, explica, perquè les distribuïdores saben que, en cas de necessitat, sempre trobaran un subministrador i aquesta llet a preu rebentat impedeix que entri al mercat la que s’hauria de pagar a un preu normal.
Coses de l'Economia i l'Empresa 